ALPERA, LLUÍS
Lluís Alpera, l'Horta (València), 1938. Poeta, crític, animador cultural i fundador del Departament de Filologia Catalana de la Universitat d'Alacant, presenta al llarg de la seva poesia una tensió existencial i una vivència difícil del món que li envolta, la qual cosa el defineix com un exemple clar de la poesia catalana de la segona meitat del segle XX. Des de molt jove comença a conrear la poesia i s'inscriu en el cercle de poetes valencians de tendència realista. Amb la publicació de l'antologia bilingüe Anthology of Valencian Realist Poetry a la revista Identity Magazine de la Universitat d'Harvard, Alpera fixa uneixi actitud estètica que marcarà des de llavors la seva trajectòria com a poeta. No obstant això, la seva obra mai s'ha estancat en aquest inici realista, sinó que ha evolucionat cap a un sensualisme barroc, i finalment, cap a una poesia sintètica que es reflecteix en els seus últims llibres de poemes. Ha publicat més de vint poemaris, entre els quals cap destacar Dades de la història civil d'un valencià (1980), Surant enmig del naufragi final, contempli el voluptuós incendi de totes i cadascuna dels flors núbil hibiscus (1985), Tempesta d'argent (1986), Cavalls a l'alba (1998) i Els bells papirs d'Alexandria (2003). Com a crític, també té publicats alguns llibres, com els tres volums que componen Sobre poetes valencians i altres escrits (1990-2004), i diversos articles a diaris i revistes científiques i culturals.
